Rodès Musèu Fenaille
A Rodès, l’ostau de Jouéry abrita lo musèu Fenaille.
Calips/Wikimedia Commons. CC-by-sa 3.0.

A Rodès, lo musèu Fenaille es consacrat a l’arqueologia, l’istòria e l’art dins lo Roèrgue. L’escultura es lo fieu conductor de sa visita, organizada a l’entorn de quatre grandei pontannadas : la preïstòria, l’antiquitat, l’Edat mejana, lo sègle XVI e la Renaissença. Mai que tot, es conegut per presentar la mai granda colleccion d’estatuas menirs d’Euròpa. Au títol de sei competéncias en aqueu domeni s’es engatjat au costat de la mission arqueologica Abaya dau CNRS, qu’estudisse lei megalits de la vau dau Rift. Fins qu’au 3 de novembre, una mòstra presenta au public lei trabalhs de la mission.

Paisatge Gedeo
Paisatge dau país Gedeo.
La vegetacion esconde lei sites megalitics.
Aquestei recensats siguèron r
etrobats gràcias ai conoissanças dei populacions localas.
fups/flickr
. CC-nc-nd 2.0

Entre la fin dau promier millenari e lo sègle XVI, dins la temporada dicha de l’Edat mejana etiopiana, de societats paganas an subsistit a costat de l’empèri crestian Zagüe puei Salomonian e dei sultanats musulmans. Èran pas de simples vilatges de brossa, mai ò mens isolats, mai de societats estructuradas ambe una elèit qu’a sachut tirar profiech dau comèrci internacionau. Son a l’origina d’una quantitat de megalits, mai que tot de tumulus e de grandei pèiras levadas escultadas, tradicionalament qualificadas d’«estèlas».

Lei sites estudiats per la mission Abaya son au sud-oèst de l’Etiopia, dins lo país Gedeo, l’Oromo Guji e lo Sidaana de v-uei. Son de sites d’estèlas falicas (soddo en lenga gedeo), e d’autrei mens nombrós, ambe d’estèlas antropomòrfas agropadas sus de cairns. Fin finala, 130 sites siguèron identificats. En majoritat son gaire protegits; quatre, dei mai coneguts, son aparats: Tuto Fela, Chelba Tutitti, Sakaro Sodo e Sede Mercato. S’estima que datan dau sègle XII fins au sègle XIV.

Estèlas a Tuto Fela.
Clic : crèdits e legenda

Se totei lei estèlas pòdon èstre consideradas en un sens coma de representacions umanas, aquelei dichas «antropomòrfas» an una siloeta ambe una cara, un emborígol, de scarificacions e/ò un vèstit. An pas d’armas, ensin diferisson fòrça deis «estèlas deis espadas» de Tiya, au centre dau país. Sabèm pas se son d’òmes ò de fremas. Sabèm pas manco se lei motius escultats permetián d’identificar de personas. La dimension funerària es pasmens evidenta.

Tuto Fela es lo site mai celèbre. Aqueu cementèri a 2 300 m d’altitud compòrta mai de 80 sepulturas, de qué un lòng tumulus de 40 m m-onte 320 estèlas son fichadas.

Leis estèlas falicas son pron sovent organizadas en una ò doás tieras sus una cresta vesedoira. D’autrei son forra-borra dins de «prats d’estèlas». Sovent au nombre de quauquei desenas, pòdon tanben èstre ben mai nombrosas. A Chelbat Tutitti, son quasi 1 500, dins un prat a mai de 2 000 m d’altitud.

Estèlas a Chelba Tutitti.
Prat d’estèlas falicas a Chelbat Tutitti.
Paul Ealing/flickr. CC-by-nc-sa 2.0.

Lei rasons d’aquelei monuments son multiplas e an poscut chamjar lòng dei sègles: comemoracion d’eveniments marcants, memòria de guerriers ò de caçaires d’excepcion, aparament per d’esperits tutelaris… De lònga siguèron tornats interpretar per lei populacions localas, ambe l’evolucion de sei practicas e de sa sensibilitat. D’unei son totjorn objèctes de rituaus, ambe per exemple una onchadura de burre.

La mòstra a Rodès presenta d’objèctes venguts dei colleccions dau Musèu Branly, de ceramicas trobadas dau temps dei cavaments a Soditi e mai d’estèlas vertadieras conservadas au Weltkulturen Museum de Francfòrt. S’interèssa tanben a l’istòria dei promieras descubèrtas, per lei viatjaires dau començament dau sègle XX.

Serà seguida d’un programa locau de sensibilisacion, ambe de publicacions en anglés e en amharic e mai una autra exposicion an Addis-Abeba.

Referéncias, dorsier

  • «Éthiopie, la vallée des stèles», mòstra au musèu Fenaille, Rodès. Dau 15 de junh fins au 3 de novembre de 2024. Catalòg sota la direccion d’Anne-Lise Goujon e Aurélien Pierre, publicat per leis edicions dau musèu.
  • «Mégalithes d’Ethiopie, Eléonore Fournié», Anne-Lise Goujon, Aurélien Pierre. Archéologia n° 633. Julhet-avost de 2024.
  • «Les curieuses stèles d’Éthiopie : objets mémoriels ou gardiennes des esprits des morts ?». Carbone 14. France Culture. Dissabte 22 de junh de 2024.
  • «Éthiopie, le mystère des mégalithes» – benda d’anóncia d’un documentari difusat sus Arte lo dissabte 9 de febrier de 2019 (Realisator: Alain Tixier, Produccion: MC4, Arte France, CNRS Images, 2018). Susvelhatz lei redifusions!
  • «La culture Shay. Des païens sur les hauts plateaux», Bertrand Poissonnier. Dossiers d’Archéologie n° 379, Janvier-febrier de 2017.

E se leis estatuas menirs vos intrigan, podètz visitar la pagina que li ai consacrat.

L’imatge dau liame representa lo prat d’estèlas de Tuto Fela. Es de Glen Pearson, publicat sus Alamy Stock Photo (drechs reservats). Siguèt cadrat de mai.

Deishar un comentari

TendÉncIAs