L’Unesco, aquò’s l’Organizacion Educativa, Scientifica e Culturala dei Nacions Unidas (dins l’òrdre anglés dei letras). Es un organisme internacionau en carga de promòure la collaboracion internacionala dins lei domenis de l’educacion, dei sciéncias, de la cultura e de la comunicacion. E l’educacion, lei sciéncias e la cultura, lèu-lèu leis arqueològs an comprés qu’aquò leis arregardava…

L’Unesco mantèn despuei 1978 una lista de luecs, qualificats de «bens», que son interès culturau ò naturau excepcionau despassa la dimension locala e que constituisson un «Patrimòni mondiau de l’Umanitat». Èstre inscrich au Patrimòni mondiau, es prendre una dimension universala: «Lei sites dau Patrimòni mondiau apartenisson a totei lei pòbles dau monde, sensa tenir compte dau territòri sus quau son situats» (definicion sus lo site internet de l’Unesco).

Existisson d’autrei listas associadas: lo «Patrimòni culturau immateriau», lo «Patrimòni mondiau en perilh» e lei «listas indicativas» que son tengudas per leis Estats e servisson de preliminar a la presentacion d’un dorsier d’inscripcion au Patrimòni mondiau.

En 2024, 1 223 bens èran inscrichs au Patrimòni mondiau. Occitània n’a 21. N’a tanben 13 sus lei listas indicativas de França e d’Itàlia. Vos prepausi de far lo torn d’aquelei que presentan un interès arqueologic evident.

Preïstòria

Dos bens solament testimònian de la fòrça richa preïstòria occitana, mai s’atròba que son perfectament representatius deis idèas que sostènon l’encaminament de l’Unesco.

Lei sites preïstorics e baumas ornadas de la Vau de Vesera èran inscrichs tre 1979, quora la lista èra dubèrta despuei 1 an pas mai. Es a dire que sa natura de «tresòr de l’Umanitat» semblava evidenta.

Lo ben es constituit per 147 jaç paleolitics e 25 baumas ornadas. Sa descripcion oficiala sotalinha que «Presenta un interès excepcionau d’un ponch de vista etnologic, antropologic e estetic ambe sei pinturas parietalas» e mete en avans la bauma de Las Cauç.

Lei pontannadas son variadas, despuei lo jaç dau Mostièr que donèt son nom a l’industria litica maja de Neandertal en Euròpa fins a la bauma de Rofinhac, magdaleniana. Aicí, es l’unitat geografica que fa l’unitat dau ben e aquò’s confòrme a la percepcion dau public.

> La Bauma de Las Cauç e la Vau de Vesera dins Arqueò d’aquí.

La bauma de Chauvet es lo segond ben preïstoric occitan, citat au Patrimòni mondiau en 2014. Aquí es un site solet; leis autreis espelucas ornadas dau Vivarés son pas concernidas. Es la valor estetica e mai que tot l’ancianetat de la venerabla bauma aurinhaciana que li an vougut son inscripcion. De segur, la dinamica toristica a jogat un ròtle important dins sa valorizacion, 20 ans pas mai après sa descubèrta, ambe en contrapartida una volontat d’afortir lo suenh pres a sa preservacion.

> La Bauma de Chauvet dins Arqueò d’aquí. (Veire tanben aicí).

Levat lo fòrça anecdotic dolmen 2 dau Puèg Laglaire a Grialon dins lo Carcin, enclús dins lei Camins de Sant Jaume de Compostèla per que siguèt cristianizat e servisse d’oratòri, ges de monument neolitic ò protoistoric es inscrich en Occitània, ni mai autra part en França.

La promocion dei megalits de Bretanha es a mand de si decidir mai es pas trencada a l’ora de la publicacion d’aquel article. Per referéncia, l’Espanha a fach inscriure l’ensems dolmenic d’Antequera (neolitic) e leis monuments ciclopeans de Menòrca ai Balearas (Edat dau bronze), e l’Itàlia lo grope nuragic de Barumini en Sardenha (Edat dau bronze). Sensa oblidar l’anglesa Stonehenge. La barra es auta, de segur!

Antiquitat

La nocion de patrimòni favoriza lei vestigis importants. En Occitània, son essencialament lei monuments galloromans lei mai celèbres que correspòndon an aquela espèra: an Aurenja, lo teatre antic ambe seis abòrds e l’arc roman dich «de triomfe» (1981), an Arle, capitala efemèra de l’Empèri, l’amfiteatre, lo teatre antic, lei tèrmes de Constantin e lo barri (1981), e amba aquò lo Pònt de Gard (1985) e l’Ostau Carrat de Nimes, qu’es lo temple roman lo mielhs preservat fòra Roma.

Lei vilas anticas de la Narbonesa e lor territòri : Nimes, Arle, Glanum, pòrtaigas, via Domitia son inscrichas sus lista indicativa de França despuei 2002. Aqueu ben permetriá de jónher lo site de Glanum, leis autrei sites nimesencs e lei seccions de la via Domitia ai sites ja inscrichs per constituir un ensems coerent.

> La Gàllia narbonesa es pas encara dins lei paginas fixas,
mai si parla de sei monuments dins lo blòg: aicí e aicí.

Edat mejana

Ambe lei monuments antics, lo ben Arle, monuments romans e romanics enclutz tanben leis Aliscamps, necropòli paleocrestiana reorganizada au sègle XVIII, e la basilica primatiala de Sant Trofime, glèisa romanica bastida au sègle XII sus de vestigis de l’Antiquitat tardiva. Inscricha sus lista indicativa despuei 2022, Sant Honorat, Illa monastica de l’archipèla de Lerins a Canas remonta tanben ai temps paleocrestians. Son monastèri fortificat data dau sègle XI. Lei vestigis de la basilica paleocrestiana de Sent Bertran de Comenge son inscrichs coma site sus lei Camins de Sant Jaume.

Dins lo patrimòni medievau, trobam mai que tot d’impausants ensems, coma: la ciutat de Carcassona, la ciutat episcopala d’Albi e l’Avinhon dei Papas.

Sus lista indicativa despuei 2017, la Ciutat de Carcassona e sos castèls sentinèlas de montanha es inscricha coma extension dau ben Vila fortificada istorica de Carcassona. Permetriá de li jónher lei «ciutadèlas dau vertige» (Querbús, Pèirapertusa, Aguilar, Tèrme, Las Tors, Puèglaurenç e Montsegur).

> Lei castèus dei Pirenèus son evocats dins l’article de blòg relatiu ai catars.

Mai lo ben mai significatiu per la cultura occitana es aqueu que si ditz: Camins de Sant Jaume de Compostèla en França. Compòrta 71 sites, de qué mai que dos tèrç son en tèrra d’òc. Quasi totei son medievaus, dins sa totalitat ò en partida.

Lei sites dei Camins de Sant Jaume de Compostèla en França son majoritàriament en Occitània.
Son inscrichs au patrimòni Mondiau despuei 1998.
Clic : crèdits e legenda

Si li tròba:

• lei basilicas e catedralas dei centres urbans: Bordèu, Periguers, Baiona, Lo Puèi de Velai, Arle, Tolosa, Clarmont-Ferrand (e mai s’aquesta es pas sus un dei quatre grands camins)…
• de glèisas abadialas importantas: Moissac, Concas de Roergue, Sant Geli, Sant Guilhèm dau Desèrt…
• de luecs emblematics: Ròcamador, Sent Bertran de Comenge
• d’ostalariás per l’acuelh dei pelegrins (Ostaus de Dieu): au Puèi de Velai, a Fijac, a Tolosa, a Aranhoet
• de luecs de passatge: lo Pònt dau Diable a Sant Joan de Fòrcs, lo Pont de Balandras a Caors, lo Pont d’Artigas a Bèumont de Tenarèsa, lo Pont Vièlh de Tolosa, lo Pont de Dordon a Concas, lo Pont Vièlh a Espaliu, lo Pont sus Òlt a Estanh d’Avairon, lo Pont dels Pelegrins a Sanch Èli d’Aubrac.

Sabèm coma, lòng de l’Edat Mejana e magement après la Crosada, lei camins de Sant Jaume an jugat un ròtle important dins lo mantèn d’una consciéncia unitària en Occitània dau Centre e de l’Oèst.

Dins un registre completament laïc, lo ben Juridiccion de Sent Melhon, inscrich en 1999, compòrta d’elements que remontan a l’Edat Mejana e lo Centre ancian de Sarlat es sus la lista indicativa de França despuei 2002.

Alòr? Avètz de qué visitar per leis estivadas que vènon!

Referéncia e dorsier

• La fònt la mai evidenta es lo site dau Patrimòni mondiau a l’Unesco. Es possible de li troba lei listas indicativas de França e d’Itàlia.

• L’Unesco es una emanacion dei Nacions unidas e rasona en termes de convencions entre «Estats partidas». Sei listas son donc organizadas per estats. Un inventari dei bens occitans si pòu trobat sus la Wikipèdia.

Lo Patrimòni mondiau en Occitània es pas limitat ai ben mencionats aquí. Compòrta tanben una dimension paisatgiera e pastorala que leis occitans li son sensibles, e mai un patrimòni arquitecturau mai recent.

L’imatge dau liame figura lo Pònt de Gard ambe lo logo de l’Unesco. L’originau es de Gilbert Bochenek, trobat sus Wikimèdia Commons.