A

Abric (sota ròca) :

Pichona cavitat, sovent trobada au pè d’un bauç e mai d’un còp occupada per l’òme preïstoric, ocasionalament ò d’un biais permanent.

Acheulean :

[aʃœle’an] en provençau, [aʃœle’a] en lengadocian. Dau nom de la comuna de Saint-Acheul près d’Amiens. Fasa dau paleolitic inferior de l’Euròpa occidentala datada entre 850 000 e 100 000 AP, mai anciana en Africa. La cultura acheuleana es caracterizada per son industria a bifaces.

AbC :

Veire: AvC.

AP :

En latin ante praesentem, ò en occitan avans lo present, es a dire avans lo jorn d’uei. La terminologia internacionala emplega l’anglés BP, per: before present.

ApC :

Ò apC Après (Jèsus) Crist. Se rescòntra tanben DC, dC Despuei (Jèsus) Crist. La terminologia internacionala emplega lo latin AD: per anno domini ò l’anglés CE, per: common era.

Asilhan :

Dau nom la bauma dau Mas d’Asilh dins lo país de Fois. Fasa de l’epipaleolitic, localizada despuei la region Cantabrica fins ais Aups e datada entre 14 000 e 9 000 AP. La cultura asilhana se caracteriza per son industria microlitica e seis arpons clòts e traucats.

Aurinhacian :

Ò, plus rarament: Aurinhaquian. Dau nom de la comuna d’Aurinhac en Comenge. Fasa dau paleolitic superior de l’Euròpa centrala e occidentala, datada entre 43 000 (aurinhacian arcaïc) e 28 000 AP (aurinhacian tardiu). La cultura aurinhaciana se caracteriza per son industria litica (lamas retocadas, lamelas) e ossosa (sagaias de la basa fenduda).

Aurinhaquian :

Veire: Aurinhacian.

AvC :

Ò avC. AbC, abC en lengadocian. Avans (Jèsus) Crist. La terminologia internacionala emplega l’anglés BC, per: before Christ ò BCE, per: before common era.

B

Badegolian :

Dau nom dau jaç de Badegola en Peirigòrd. Cultura de la seconda mitat dau paleolitic superior en França e en Espanha, datada de 18 500 a 15 000 AP, entre lo solutrean e lo magdalenian. Tanben apelat protomagdalenian e, a passat temps, magdalenian ancian, se diferencia pasmens sensiblament dau magdalenian per sei tecnicas de talha e la natura de seis otís.

Biface :

Instrument preïstoric de pèira, talhat sus doas facias de tau biais que tot lo perimetre presenta una aresta continua e sinuosa. Es lo premier otís faiçonat après lo còdol amainatjat. Foguèt emplegat au paleolitic inferior e mejan.

C

Carbòni 14 :

La datacion amb lo carbòni 14 es fondada sur la mesura de l’activitat radiologica d’un isotòp dau carbòni (lo ¹⁴C) contengut dins la matèria organica de qué volèm conneisser l’atge absolut, es a dire lo temps passat despuei la mòrt de l’organisme animau ò vegetau que lo constituís. Aqueu metòde s’emplega per d’atges absoluts de quauquei centenas d’annadas fins qu’a 50 000 ans. Lo tèrme equivalent de «radiocarbòni» es tanben frequent dins lo monde de l’arqueologia.

Castelnovian :

D’après la comuna de Castèunòu dau Martegue, en Provença maritima. Cultura mesolitica dau nòrd-oèst dau Bacin mediterranèu (8 600 a 7 600 AP). Succedissent au sauvaterrian classic, s’en distinguís mai que tot per la tecnica de talha dei microlits.

Charantian :

Faciès mosterian, originalament definit en Charanta. Pòu èstre «de tipe Quina» ò «de tipe Ferrassiá». Aqueste emplega ben sovent la talha Levallois.

Chastèlperronian :

Dau nom de la comuna de Châtelperron (òc: Chastèlperron). Fasa dau paleolitic superior en França e au nòrd de l’Espanha, datada entre 45 000 e 38 000 AP. Es associada a un faciès culturau que marca la transicion entre lo paleolitic mejan e lo paleolitic superior, essencialament en França. Foguèt inicialament denomat perigordan I, apelacion que se pòu encara rescontrar.

Còdol amainatjat :

Otís preïstoric fòrça simple dau paleolitic inferior. Es fabricat a partir d’un còdol rendut talhant per lo raubatòri d’esclats sus una fàcia ò doas fàcias.

Cultura (arqueologica) :

Una cultura arqueologica es un ensems d’artefacts retrobats en associacion, de maniera repetitiva, en mai d’una plaças. Permeton de reconstituir una cultura ò una civilizacion disaparegudas a l’ora d’ara.

D

dC :

Veire: ApC.

E

Epigravetian :

Fasa dau paleolític superior italian e d’Euròpa centrala, datada entre 20 000 e 10 000 AP. Es contemporanèa de la fin dau solutrean, dau badegolian e dau magdalenian.

Epipaleolitic :

Temporada compresa entre 14 000 e 7 000 AP en Euròpa, segon l’airau geografic. En Euròpa occidentala, debuta en 11 700 AP. L’epipaleolitic esiposterior au paleolitic e anterior au mesolitic, ò au neolitic, e caracterizat per una cultura materiala e una economia estrechament aparentadas amb aquelei dau paleolitic.

F

Faciès (culturau e tecnologic) :

Ensems de trachs que compausan un aspèct particular d’una fasa culturala.

Faciès (geoarqueologia) :

Ensems dei caracteristicas petrograficas e paleontologicas que definisson una jaça.

Franco Cantabric :

Estil d’art rupestre paleolitic de l’Oest de l’Euròpa, caracterizat per de representacions d’animaus, de signes abstracts e ocasionalament, d’umans.

G

Gravetian :

Dau nom de l’abric de la Graveta, en Peirigòrd. Fasa dau paleolitic superior d’Euròpa centrala e occidentala, datada entre 31 000 e 23 000 AP. Es precedit per lo solutrean e seguit per lo protomagdalenian. La cultura gravetiana se caracteriza par son industria litica e es coneguda per sei figurinas de «Vènus», e autrei representacions femininas, escultadas dins l’evòri ò lo cauquier.

I

Industria (litica) :

Ensems deis objèctes de pèira talhada, pèira aliscada e materiau de mòuta (regropats sota lo tèrme de mobiliers litics). La distribucion dei tipes d’industrias liticas dins lei jaç arqueologics permet de destinguir diferentei temporadas successivas de la preïstòria.

J

Jaç :

En occitan, un jaç (ò una jaça), aquò’s un endrech onte se jaire. Coma aquò:
1. Es un sinonim de liech, per leis òmes coma per lei bèstias.
2. Es un abric, ò una granda cabana de pèiras mai que tot per lei bèstias.
3. En geologia, es un estrat, un nivèu.
4. En arqueologia, es una concentracion de rèstas d’origina umana ò animala presents sus un site de cavaments.
Lei sens 2., 3. e 4. correspòndon a de nocions utilas en arqueologia preïstorica. Per m’engardar dei risques de confusions, levats lei cas de toponimia, parli d’abric per lo sens 2., de jaça per lo sens 3. e reservi jaç per lo sens 4.

Jaça :

Veire: Jaç.

L

Levallois :

Segon lo nom de la comuna de Levallois-Perret. Tecnica de talha dei peirards apareguda tre lo paleolitic inferior, emplegada mai que tot per Neandertal e utilizada fins qu’au neolitic. Consistís a preparar la pèira per tant de determinar la forma deis esclats obtenguts.
La temporada ancianament apelada levalloisian ([levalwa’zjan] en provençau, [leβalwa’zja] en lengadocian) es d’ara endavant restacada au mosterian.

M

Magdalenian :

Dau nom de l’abric de la Magdalena, en Peirigòrd. Darriera fasa dau paleolitic superior d’Euròpa, datada entre 17 000 e 14 000 AP. La fasa arcaïca, ò magdalenian ancian, es ara considerida coma una cultura distinta: lo badegolian. Lo magdalenian pròpriament dich se subdevesís en: magalenian inferior, magdalenian mejan e magdalenian superior ò finau.

Mesolitic :

Lo mesolitic, a còp confondut amb l’epipaleolitic, es la temporada de la preïstòria cronologicament e culturalament intermediària entre lo paleolitic e lo neolitic. Lei grops umans nomadas, gaires dens e relativament mobils d’aqueu temps perpetuan un mòde de subsisténcia fondat sus la caça, la pesca e la culhida, sota un climat temperat pròche dau climat actuau.

Micoquian :

Dau nom dau jaç de la Micòca, en Perigòrd. Industria litica dau paleolitic mejan en Euròpa, datada entre mai ò mens 130 000 e 50 000 AP. Es coneguda mai que tot en Euròpa centrala e orientala. Lo micoquian es una industria a bifaces, sovent lòngs, asimetrics, amb una poncha fina.

Microlitica (industria) :

Industria a microlits dei darriers cassaires-culhèires. Lei microlits (en grèc: pèiras pichonas) son de tròç de pèira talhats de 4 cm, ò encara mens. An de formas de trapèzis, de triangles ò d’arc de ceucles e son fachs per èstres montats sus d’armaduras d’òs ò de fusta, per armar de sagetas ò d’autres projectils.

Mobilier (art) :

Ensems deis òbras d’art, au sens larg, sensa concideracions esteticas, fachas per d’umans sus d’objèctes de talha pichona, que se pòdan desplaçar. Son d’estatuetas, d’objèctes utilitàris ò simbolics, ò de beluras.

Montclusian :

D’après la comuna de Monclús, dins lo Gard. Faciès sauvaterrian. Podriá èstre un estadi evolutiu avans lo sauvaterrian recent a trapèzis.

Mosterian :

Dau nom de l’abric dau Mostier, din la Vau de Vesera. Temporada dau Paleolitic mejan d’Euròpa, d’Asia e d’Africa dau nòrd que s’escalonèt sus mai de 200 000 ans, de 350 000 a 35 000 AP. Tecnicament, es reliat a la talha Levallois e, en Euròpa, es associat a l’òme de Neandertal. Coneis diferents faciès: mosterian tipic, mosterian amb d’otís denticultas, mosterian de tipe Quina, mosterian de tipe Ferrassiá, mosterian de tradicion acheuleana, vasconian, etc

N

Neolitic :

Lo neolitc, que succedís au mesolitic, es una temporada preïstorica marcada par de mutacions tecnicas e socialas fonsas, liadas a l’adopcion per lei grops umans d’un modèl de subsisténcia fondat sur l’agricultura e lo norrigatge, implicant lo mai sovent una sedentarisacion.

Neolitizacion :

Establiment deis inovacions tecnicas e socialas caracteristicas du neolitic: otís de pèira aliscada, ceramica, sedentarizacion, agricultura e norrigatge. La neolitizacion es un procès progressiu, que se faguèt a de datas e amb de ritmes diferents segon lei regions dau monde. En Euròpa occidentala, la data de referéncia es mai ò mens 6 000 av. J-C (8 000 AP).

P

Paleolitic :

Premiera e mai longa dei temporadas de la preïstòria, que totei leis umans i èron de caçairas-culhèires. Comença amb l’aparicion dei premiers otís de pèira i a 3,3 milions d’annadas en Africa e s’acaba i a 11 700 ans amb la fin dau darrier episòdi glaciari.
Lo Paleolitic es subdevesit en tres grands periòdes, correspondent ai grandeis evolucions culturalas e tecnicas mesas en evidéncia per lei cavaments arqueologics : lo paleolitic inferior, lo paleolitic mejan e lo paleolitic superior. D’unei parlan d’un paleolitic archaïc en Africa, anterior a la cultura acheuleana que dubririá lo paleolitic inferior pròpriament dich.

Parietau (art) :

Dau latin parietalis, dei parets. Ensems deis òbras d’art, au sens larg, sensa concideracions esteticas, fachas per d’umans sus lei parets dei baumas, en interior. Leis autors qu’opauson art rupèstre e parietau classan leis abrics sota ròcas ornats dins l’una ò l’autra categoria.

Perigordian :

Dau nom dau Peirigòrd, region d’Occitània. Terme ancian que designava leis industrias liticas dau paleolitic superior, que se serián desvolopadas parallèlament a l’Aurinhacian, entre 35 000 e 20 000 AP. Se parla encara a còps de perigordian ancian per designar lo chastèlperronian e de perigordian recent per lo gravetian.

Protoaurinhacian :

Aurinhacian arcaïc. Veire: Aurinhacian.

Protomagdalenian :

Magdalenian ancian, badegolian. Veire: Badegolian.

R

Radiocarbòni :

Veire: Carbòni 14.

Rupèstre (art) :

Dau latin rupes, ròca. Ensems deis òbras d’art, au sens larg, sensa concideracions esteticas, fachas per d’umans subre de rocàs e en generau en plein èr. Leis autors qu’opauson art rupèstre e parietau classan leis abrics sota ròcas ornats dins l’una ò l’autra categoria.

S

Sauvaterrian :

Ò salvaterrian. Dau nom de la comuna de Salvatèrra de Lemança, en Guiana Agenés. Grop d’industrias mesoliticas d’Euròpa occidentala ai microlits fòrça pichons, compresas entre 9 500 e 7 500 ans AP.

Solutrean :

D’après lo jaç de Solutrée, au pè de la ròca dau meme nom en Borgonha. Fasa dau paleolitic superior de França e de la Peninsula iberica, datada entre 23 000 e 18 000 AP. Es caracterizat per lo melhorament dei tecnicas de talha que permeton de faiçonar de bifaces de granda finessa (fuelhas de lausier e fuelhas de sause) e tota sòrta d’otís. Lo solutrean es contemporanèu de l’epigravetian d’Itàlia e d’Euròpa centrala.

T

Taiacian :

D’après la comuna deis Aisiás de Taiac, en Peirigòrd. Industria litica dau paleolitic inferior, anteriora a la tecnica Levallois. Datada d’après lo site de la Micòca entre 440 000 e 350 000 AP.

Tardenoisian :

[taʀdenwa’zjan] en provençau, [tardenwa’zja] en lengadocian. En catalan: tardenoisià. D’après lo Tardenois, region naturala de França. Industria litica dau mesolitic dins la mitat dau nòrd de la França, amb de variantas dins leis Illas britanicas, en Euròpa centrala e en Euròpa orientala. Es datada entre 10 000 e 5 000 AP e caracterizada per sei microlits en forma de trapèzis. Lo sauvaterrian recent d’Occitània, que coneissiá tanben de microlits en trapèzis, èra considerat a passat temps coma tardenoisian.