Se recercatz d’imatges d’espelucas preïstoricas dins vòstre motor de recèrca favorit, es ben probable que lei premiers trobats provengan de la Bauma de Las Caus. D’efèct dins l’imaginari comun, Las Caus es amb Altamira en Cantabria l’arquetip de la cauna ornada e la referéncia definitiva de l’art parietau en Euròpa.
La Bauma de Las Caus e la Vesera.
Clic : crèdits e legenda
L’istòria de sa descubèrta en 1940 per quatre dròlles inchalhents, mentre que la guèrra estraçava l’Euròpa es quasi legendària. Foguèt puei esdudiada per de preïstorians tant eminents coma Henri Breuil ò André Leroi-Gourhan. Barrada per lo public en 1963, a poscut benificiar d’un facsimile de vocacion toritisca tre 1983. Las Caus es escricha au patrimòni mondiau de l’UNESCO despuei 1979.
L’abbat Breuil
davant la pintura de l’«unicòrn».
Wellcome Collection, CC-by.
La bauma s’organiza alentorn d’un grand vestibul que se ditz la Sala dei Taurs, prolòngat per un conduch mai estrech que se ditz lo Diverticul axiau. A man drecha de la Sala dei Taurs, una pichona galariá, lo «passatge», se duebre sus d’autrei salas ornadas (la Nau, lo Diverticul dei Felins, l’Absida, lo Potz). Una dei caracteristicas importantas en Las Caus es sa composicion grafica en doás partidas sus lei parets de la Sala dei Taurs, e mai au plafon dins lo Diverticul Axiau.
Se la bauma es coneguda mai que mai per lo realisme espantant de sei pinturas de braus ò de chivaus, se i tròba pereu de figuracions pus misteriosas tau coma l’animau fantastic dich «l’unicòrn» pròche l’intrada ò l’òme amb una tèsta d’aucèu confrontat an un bison dins lo Potz.
Dos auròcs de granda talha an donat son nom a la Sala dei Taurs. En defòra d’aquestei, lei pinturas de chivaus son lei mai nombrosas. Aquela fòrta representacion dei chivaus se retròba dins tota la bauma. Roge e negre, jaunes ò pommelats, son de talha pichona amb un ventre redon que rementa nòstrei chivaus de Mongolia. Leis autreis espècias – taurs e vacas ancians, cèrvis e cèrvias, ors, bisons, boquetins, ors, e mai un rinoceròs e un aucèu – constituïsson en quauqua sòrta la referéncia dau repertòri franco cantabric.
Chivaus, taur, bison, cèrvis e representacion umana. Clic : crèdits e legenda
D’objèctes arqueologics trobats dins la cauna an permés una datacion amb lo carbòni 14 entre 18 500 e 19 000 ans AP (estudis de 1998 e 2002) ò entre 21 000 e 21 500 ans AP (estudi de 2019). Lei consideracions estilisticas menan, segon leis autors, a la restacar au magdalenian, au badegolian, au solutrean e mai au gravetian. L’ipostèsi de Norbert Arjoulat d’una transicion entre solutrean e badegolian es sovent retenguda.
Lo classament au patrimòni mondiau es pas limitat a Las Caus mai pertòca quinze abrics e espelucas, dichs «Sites preïstorics e caunas ornadas de la val de Vesera».
Bison dins la Bauma de Font de Gaume. Mamot e boquetins en Rofinhac. Clic : crèdits e legenda
Se d’unei jaç testimònian d’una preséncia umana fòrça anciana (industrias liticas taiaciana e micoquiana a la Micòca, mosteriana au Mostier), l’art parietau i es gravetian (abric dau peis, bauma de la Mota), solutrean (Ròc de Sent Circ) e mai que tot magdalenian, dau badegolian fins qu’au magdalenian finau (baumas de Las Caus, la Mota, Font de Gaume, las Combarèlas, Rofinhac, Sent Circ, abric dau Cap Blanc…).
Esculptura gravetiana en l’abric dau Peis.
Art e sepultura magdalenians ai Combarèlas, e dins l’abric dau Cap Blanc. Clic : crèdits e legenda
Arqueò d'Aquí 