Lo Vivarés recapta de caunas ornadas dei mai ancianas dau palelotic superior europenc, restacadas a la cultura aurinhaciana.
La mai famosa es la bauma descubèrta en 1994 dins la vau de l’Ardecha per Jean-Marie Chauvet e dos autreis espeleològs. Sa celebritat ven de son ancianetat excepcionala, de l’intensa expressivitat de sei frescas, de la varietat de sei representacions e de sa proximitat amb lo site geologic dau Pònt d’Arc ben conegut dei toristas.
La Bauma de Chauvet es escricha au patrimòni mondiau de l’UNESCO dempuei junh de 2014.
L’Ardecha, lo Pònt d’Arc e
lo Panèu dei chivaus, emblematic de la bauma.
Clic : crèdits e legenda
Un estudi de 2020 a permés de datar sei pinturas mai ancianas de 36 500 ans avans lo present. Una seconda pontannada de frequentacion datariá de 29 000 ans AP. Segon leis autors, siá l’ensems es aurinhacian, siá lo premier periòde es aurinhacian e lo segond es gravetian. Per anciana que siá, es un cap d’òbra de l’art parietau.
La bauma es celèbra per sei frescas ont de nombrosas representacions animalas se concòrdan e se superpausan de maniera dinamica. Lo lion dei cavèrnas es fòrça present. De bisons, de buous ancians (auròcs), de chivaus, de rinoceròs, d’ors i son representats pereu. Se i tròba tanben d’animaus mens comuns dins l’art parietau tau coma de boquetins, de rènes, un cèrvi megaceròs, una possibla iena dei cavèrnas, una pintura de pantèra e mai una gravadura de chòt. Lo «pendent de la Vènus» regropa de cambas, un sèxe femenin, una tèsta de bison e una de liona en una soleta figuracion eterogenèa. De traças en forma de projeccions pòdon èstre interpretadas coma de representacions d’erupcions volcanicas.
De marcas de pès umans, de peirards, de traças de fogaus, mòlas e carbons de lenhas son estats trobats au sòu. Lo crani d’un ors foguèt volontàriament pausat sus un relais rocassós.
Pinturas, gravadura e traças d’occupacion dins la bauma. Clic : crèdits e legenda
Aquela encontrada a l’èst d’Occitània es richa d’autreis espelucas ornadas que se despartisson de l’aurinhacian fins au magdalenian. Dificilas de datar, son encara l’objecte d’estudis. Per ara, una majoritat dei sites coneguts es restacada a la cultura solutreana.
Bauma de Sant Marcèu ò de la Tèsta dau Lion. Clic : crèdits e legenda
Arqueò d'Aquí 