L’existéncia de practicas mortuàrias e funeràrias remonta au mens au Paleolitic Mejan e a Neandertal. Associadas a de depaus d’objèctes chausits per sa beutat, a d’ornaments, a de colors, a de produccions graficas, son signes d’una pensada simbolica antau coma de l’organizacion sociala dei gropes que leis an mesas en òbra.

L’exposicion en cors au musèu de Preïstòria deis Aisiás de Taiac presenta una larja vista d’ensems dei gèsts e ceremoniaus sus una temporada de 100 000 ans, lòng dau paleolitic e dau mesolitic. De pèças etnograficas de periòdes istorics mai recents permeton tanben de questionar la dimension universala de nòstra relacion ambe la mòrt.

La mòstra mete en evidéncia lei ricas colleccions antropologicas dau musèu, valorizadas per de prèstes excepcionaus dei grandeis institucions francesas e europèas. Son ensin presentadas de pèças tant celèbras coma lei joièus deis enfants de Krems, e mai lo crani ornat de la Dama de Cavilhon ò de rèstas umanas de l’abric de Cròsmanhon.

L’exposicion presenta tanben una scenografia immersiva: un facsimile d’un luec d’enterrament e una experiéncia de realitat virtuala permeton ai visitors d’explorar de sites màgers en rebat de la recèrca en cors, coma la cauna de Cuçac ò lo luec d’enterrament de Cassanuèlh.

La mòstra es acompanha tot de lòng per un personatge creat per l’illustrator Pierre Mortel, que lia aponde de tòcas de poesia e d’umor.

Referéncias

• La presentacion de l’exposicion sus lo site GrandPalaisRmn.

• Una entrevista radiofonica ambe Pilippe Descola, antropològ e Nathalie Fourment, directritz dau Musèu Nacionau de Preïstòria e commissàaria de l’exposicion, sus Radios Libres en Perigord.

• «La préhistoire et la mort», Archéologia n°651, març de 2026, pp. 30-35

L’imatge dau liame figura la sepultura d’enfant de l’abric de la Magdalena, site eponime dau periòde magdalenian, fasa tardiva dau paleolitic. La fotografia est esta presa per Maxime Villaeys per lo Musèu Nacionau de la Preïstòria. Drechs reservats.