
Drechs reservats.
Èra comunament admés qu’Homo sapiens seriá arrivat en Euròpa vèrs 45 000 AP ò benlèu, segon una estimacion mai anciana, ais alentorns de 42 000 AP.
Aquelei datas pausavan ja la question de la relacion entre Homo sapiens e l’industria chastèlperroniana.
Pasmens, a l’èst d’Occitània una descubèrta recenta a tornat batre lei cartas d’aqueu debat, amb la preséncia d’una dent de lach datada de 54 000 ans AP e atribuïda an un joine sapiens. Ela proven d’un abric dich «bauma de Mandrin», dins la comuna de Malatavèrna (Daufinat occitan, Droma). L’ipotèsi de l’arqueològ es que la venguda de sapiens dempuèi son Africa natala se seriá facha en mai d’una èrsa successiva, aquela de 45 000 AP estent la darriera.
En Euròpa, Occitània es, amb lo nòrd d’Espanha, l’endrech sus totei leis autres de l’art rupèstre e parietau. Lei fogaus e abrics son pas de manca e d’unei son d’importància majora coma Cròsmanhon, que subreviu dins la memòria populara coma un nom generic d’Homo sapiens au paleolitic superior, ò Aurinhac, la Graveta, Badegola, la Magdalena qu’an donat son nom en de culturas preïstoricas. De fach, quasi totei leis industrias d’aqueu periòde son nomenadas d’après de sites situats en país d’òc, a l’excepcion dau solutrean que son nom proven de Solutré en Borgonha. Se pòu dire sensa exageracion que lo ròtle jogat per la descubèrta au sègle XIX e la premiera mitat dau sègle XX deis espelucas ornadas de l’oèst d’Occitània, e mai que tot aquelei dau Peiregòrd, es centrau dins l’istòria de la recèrca en preïstòria. Dempuei, de joièus tau coma lei baumas de Chauvet en Vivarés e de Cosquer en Provença maritima leis an rejonchs per constituïr toteis ensems un patrimòni sens equivalent.



Crani de la «Dama dau Cavilhon», sepultura
gravetiana ai Bauces Rosses.
Concrecions naturalas, man e ponchs roges
de la bauma dau Puèg Merle.
Clic : crèdits e legenda
De gròs en gròs, leis espelucas se repartisson en tres regions : lo nòrd-oèst (Peirigòrd e Carcin, amb de perlongaments dins lo Bordelés e la Charanta), lo Vivarés (Ardecha e Gard), lei Pirenèus. Estei regions son pas exclusivas e de baumas importantas son situadas fòra, per exèmple alentorn dau Gof dau Lion. L’art preïstoric pirenenc s’esperlonga en direccion dau País Basc, de la Cantabria e deis Astùrias. Se parla ansin d’un art parietau e rupèstre Franco Cantabric.

Carta de la region arqueologica Franco Cantabriana (Paleolitic superior), amb l’extension aproximativa dei glaciers, aquela dei tèrras que son ara recubertas per la mar e lei baumas ornadas principalas.
Cristòu Stécoli, CC-by-sa, d’après Sugaar.
● : zòna Peirigòrd e Carcin
● : zòna Pirenèus, País Basc, Cantabria e Astùrias
● : zòna Vivarés e Gard
● : autra
Frisa cronologica dei culturas dau paleolitic superior

Cronologia adaptada e dessenhada de mai despuei
Bugue-Perigord-noir.info
Fotòs : Niaus : Frenken 2019 ‒ Facsimile Las Caus : Bradshaw Foundation ;
Gargàs : Heinrich Wendel (© The Wendel Collection,
Neanderthal Museum) consultadas sus Don Hitchcock, donsmaps.com
Totei lei baumas ornadas dau paleolitic superior en Occitània
Lo classament es cronologic. Seguís la data mai anciana d’usatge coma supòrt parietau, necessariament d’un biais aproximatiu.
Lei datacions lei mens seguras son marcadas per un ?
Lei noms de luòcs ambé una * son de grafia incertana ò traduchs d’una ressorsa en francés.
● De Chauvet – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – aurinhacian
● De Bayol, ò : de las Colonas* – Colhaç, Centre Gard, Gard – aurinhacian?
● Latròna*– Senta Anastasiá, Centre Gard, Gard – aurinhacian
● Jovelha* – La Tor Blancha e Cercle, Peiregòrd, Dordonha – aurinhacian
● Par non Par – Prinhac e Marcamps, Blaiés, Gironda – aurinhacian
● Rocador – Teminas, Carcin, Òlt – aurinhacian, gravetian?
● Aldèna, ò : de la Cauquilha, ò : de Menèrba, ò : de Fausan– Sesseraç, Menerbés, Erau – aurinhacian
● Daus Punts, ò : d’Ives – Aiguesa, Bas Vivarés, Gard – gravetian?
● Brassempoi– Brassempoi, Shalòssa, Lanas – gravetian?
● Conhac – Pairinhac, Carcin, Òlt – gravetian, magdalenian
● Cuçac – Boisson de Cadonh, Peiregòrd Verd, Dordonha – gravetian
● De las Escabassas – Teminas, Carcin, Òlt – gravetian?, badegolian?
● De las Meravilhas – Ròc Amador, Carcin, Òlt – gravetian
● La Mota – las Aisiás, Peiregòrd Negre, Dordonha – gravetian, magdalenian
● Dau Puèg Merle – Crabairets, Carcin, Òlt – gravetian, magdalenian
● Dau Visatge, ò : de Vilonor – Molins de Tardoira, comuna delegada de Vilonor, Charanta Occitana, Charanta – gravetian
● Gargàs – entre Aventinhan e Tibiran, Bigòrra, Auts Pirenèus – gravetian
● De Cosquer – Calanca de la tripariá, Marselha – gravetian, solutrean
● De la Berjariá de Charmasson* – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – solutrean?
● De Bochons* – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – solutrean?
● Chabòt, ò : dels Mamots, ò : de Joan-Loís – Aiguesa, Bas Vivarés, Gard – solutrean
● Dau Deròc* – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – solutrean?
● De las Doas Duberturas* – Sant Martin d’Ardecha, Vivarés, Ardecha – solutrean
● D’Ebbo*, ò : dau Chastèu d’Ebbo* – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – solutrean
● De la Figuiera* – Sant Martin d’Ardecha, Bas Vivarés, Ardecha – solutrean
● De Meselet* – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – solutrean?
● Olèn* – entre La Bastida de Virac, Bas Vivarés, Ardecha e Lo Garn, Gard – solutrean?
● Dau Ranc Ponchut*, ò : d’Huchard, ò : de l’Esquelèt – Sant Martin d’Ardecha, Bas Vivarés, Ardecha – solutrean?
● Sorna* – Sant Martin d’Ardecha, Vivarés, Ardecha – solutrean?
● De la Tèsta dau Lion, ò : de Sant Marcèu d’Ardecha*– Bidon, Vivarés, Ardecha – solutrean
● Dau Fachilhièr, ò : dau Ròc de Sent Circ – las Aisiás, comuna delegada de Sent Circ, Peiregòrd Negre, Dordonha – solutrean, magdalenian
● De Mairièra superiora* – Borniquèl, Carcin, Dordonha – solutrean
● Dau Placard –Molins de Tardoira, comuna delegada de Vilonor, Charanta Occitana, Charanta – solutrean
● Dau Ròc de Sar – Sar, Charanta Occitana, Charanta – solutrean
● Barabau – Albuga, Peiregòrd Negre – badegolian
● Las Caus – Montinhac, Peiregòrd Negre, Dordonha – badegolian
● Vilars, ò : dau Clusèu* – Vilars, Peiregòrd, Dordonha – badegolian
● Dau Colombier* – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – magdalenian
● Dau Planchard – Valon, Bas Vivarés, Ardecha – magdalenian?
● de la Vacharessa, ò : de la Vacha* – Valon Vivarés, Ardecha – magdalenian?
● Bernifal – Mairal, Peiregòrd Negre – magdalenian
● Casèlas* – las Aisiás, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
● Comarca* – las Aisiás, comuna delegada de Siruèlh, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
● Las Combarèlas – las Aisiás, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
● Foissac – Foissac, Carcin, Avairon – magdalenian?
● De la Forèst* – Tursac, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian?
● Gabilhon*, ò : de las Anhelas – Sorzac, Peiregòrd, Dordonha – magdalenian
● Font de Gaume – las Aisiás, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
● Dau Mamot, ò : Granda Cauna de Sent Front* – Doma, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
● De la Martina – Doma, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
● Dau Pijonier de Sent Front* – Doma, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
●Pergoset* – Sen Juèli e Vèrn, comuna delegada de Sent Juèli, Carcin, Òlt – magdalenian
● Puèi Martin– Marcais, Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian?
● Rofinhac, ò : dau Cròs de Granville, ò : de Miramont – Peiregòrd Negre, Dordonha – magdalenian
● En Lena – Montesquiu Avantés, Coserans, Arièja – magdalenian
● Fontanet – Ornolac e Ussat, País de Fois, Arièja – magdalenian, magdalenian finau
● Gordan, ò : dethElefant* – Gordan e Polinhan, Comenge, Auta Garona – magdalenian
● Marsolàs, ò : derasHadas– Marsolàs, Comenge, Auta Garona – magdalenian,
● Mongautin* – Prat e Bonrepaus, Coserans, Arièja – magdalenian?
● Montconfòrt*, ò : Montpesat*– Sent Martòri, Comenge, Auta Garona – magdalenian
● Montespan, ò : sosterran dera Hontau – entre Montespan e Gantias, Coserans, Auta Garona – magdalenian
● Nhaus – Nhaus, País de Fois, Arièja – magdalenian
● Del Portel, ò : de Campanha, ò : de la Caire – Lobens, País de Fois, Arièja – magdalenian
● Deths Tres Hrairs – Montesquiu Avantés, Coserans, Arièja – magdalenian
● Deth Tuc d’Audobèrt – Montesquiu Avantés, Coserans, Arièja – magdalenian
● Deths Shivaus – Era Bastida, Bigòrra, Auts Pirenèus – magdalenian
● Vedelhac – Vedelhac e Ainat, País de Fois, Arièja – magdalenian
● del Gasèl* – Salèlas de Cabardés, Lengadòc, Aude – magdalenian
● Pestilhac* – Montcabrièr, Carcin, Òlt – magdalenian finau
● Taijac, ò : de la Mairariá – Taijac, Peiregòrd Verd, Dordonha – magdalenian finau
● De las glèisas – Ornolac e Ussat, País de Fois, Arièja – magdalenian finau
● de La Vaca – La Ròca, Lengadòc, Erau – magdalenian finau
● daus Oliers de Gaud* – Sant Remèsi, Vivarés, Ardecha – datacion incertana
● Peiòrt* – Casavèth, Coserans, Arièja – datacion incertana
● Del Pepin* – Ornolac e Ussat, País de Fois, Arièja – datacion incertana
Lei jaç son nombrós que non sai. Lei pus celèbres son lei sites eponims dei grandei culturas :
- Aurinhac (comuna dau meteis nom, Comenge, Auta Garona)
- la Graveta (Baiac, Peiregòrd, Dordonha)
- Badegola (Lo Lardin e Sent Lazer, Peiregòrd, Dordonha)
- la Magdalena (Tursac, Peiregòrd, Dordonha)
- la Torassa (Sent Martòri, Comenge, Auta Garona)
D’autrei son coneguts coma luòcs de descubèrta d’objectes emblematics :
Lei baumas de l’Espuga, ò puslèu : era Espuga (Comenge, Auta Garona), tanben nomenadas baumas de la Sava son estadas occupadas au solutrean e au gravetian. L’estatueta en evòri de mamot dicha «Vènus de l’Espuga» es gravetiana. Es simbolica de la plaça centrala presa per lei representacions femininas dins l’art d’aqueu temps. D’autres jaç gravetians en Occitània son tanben associats en de Vènus celèbras :
- Brassempoi (Shalòssa, Landas) que donèt son nom a la «Dauna de Brassempoi» ò «Dauna deu capulet»,
- l’abric de Laussel (comuna de Marcais, Peiregòrd, Dordonha) ont foguèt trobada demieg d’autres caps-d’òbra, la «Vènus de Laussel» ò «Vènus de la Bana», en bas relèu sus un blòt de cauquier,
- l’abric dau factor ò de la Forèst a Tursac (Peiregòrd, Dordonha), site de la figurina dicha «Vènus de Tursac».
Totjorn en Dordonha, la «Vènus de Siruèlh» foguèt trobada per còp d’astre dins la comuna dau meteis nom.
Estei representacions pòdon èstre raprochadas dei gravaduras femininas de la magnifica bauma de Cuçac (comuna dau Boisson de Cadonh, Peiregòrd, Dordonha), egalament gravetianas.






«Vènus» gravetianas celèbras.
Clic : crèdits e legenda
Lo jaç magdalenian que sa descubèrta es la mai anciana es la bauma deis Espelugas a Lordas (Bigòrra, Autas Pirenèus). Excavada despuei 1860, situada a proximitat de la bauma de Massavielha e dei sanctuaris modèrnes, es lo site ont foguèt trobat lo «Chivau de Lorda», escupltura pichona en evòri de mamot. Magdalalenians tanben son lo grop de bisons en argiela trobat au Tuc d’Audobert (comuna de Montesquiu Avantés, Coseran, Arièja) e lo propulsor dau «Bison se lecant» de l’abric de la Magdalena.
Lo Mas d’Asilh es un site de referéncia una cultura a la transicion entre paleolitic e mesolitic mai, longtemps avans l’asilhan, amaguèt tanben de materiau magdalenian e d’entre elei lo celèbre propulsor dich «lo Cervion ais aucèus».




Art mobilier e art plastic magdalenian.
Clic : crèdits e legenda
Fin finala podèm evocar lei baumas de Montmaurin, lei jaç deis Aisiás (Cròsmanhon, l’Aujariá Bassa, l’Aujariá Nauta), aqueu de Chandela (Dordonha) e aqueu de Comba Capèla (comuna de Sench Avit Senhor, Dordonha) coneguts per lo ròtle istoric que sabèm, e tornarmai lei Bauces Rosses ont la descubèrta d’una sepultura d’enfants foguèt a l’origina de la definicion de la cultura epigravetiana, contemporanèa de la fin dau solutrean e dau magdalenian en Itàlia e en Euròpa centrala.
Amb tot aquò siatz totjorn pas convencut de l’importança majora d’Occitània dins la coneissença dau paleolitic en Euròpa? Mandatz un còp d’uelh ai Fòcus…
Fòcus sus…

